He rebuscat entre un munt de gravacions fetes per mi al llarg dels anys, mai utilitzades, i moltes totalment oblidades. I, com un carterista d’imatges, n’he robat set fragments d’un minut cadascun, sense talls i respectant l’àudio original, extretes amb cura, subjectades entre els dits índex i polze d’entre moltes altres que esperen el seu torn per ser rescatades de l’oblit. Amb aquesta tria, han passat a formar part de la meva memòria conscient i les ofereixo al públic, que potser les reinterpretarà a la seva manera.
Al mateix temps, les imatges que ara formen part de Pickpocket van ser originàriament captades o robades amb petites càmeres de butxaca, en aquells moments ocasionals en els quals una situació et fa parar per un instant per contemplar, escoltar… i actuar.
Així, les imatges i els sons de Pickpocket, amb aquest doble procés de com han sigut captats i després rescatats, conformen un collage audiovisual on els petits detalls i les absències adquireixen una dimensió especial.