Videopoesia catalana
2002
 

Aquesta selecció es va presentar dins de:

"Imatges de la paraula", Espai Vídeo 21
7, 8 i 9 març 2002_17h a 20h
Centre d’Art Santa Mònica
Rambla Santa Mònica, 7 - 08001 Barcelona

Selecció Habitual Video Team.

www.habitualvideoteam.org


VIDEOPOESIA CATALANA

Aquest programa presenta una selecció de vint obres de videopoesia, és a dir, d’obres que vinculen la paraula poètica –escrita o dita- i el vídeo de creació. Es tracta de treballs videogràfics de poetes i videocreadors elaborats a partir de textos poètics; peces osmòtiques d’imatge i paraula poètica. La selecció reuneix obres realitzades des de principis de la dècada dels 90 per autors de molt diversa procedència dintre d’aquests dos camps artístics.

Un primer bloc seria el de les peces elaborades a partir de la col·laboració entre poetes i videocreadors o entitats (televisions o universitats) que han posat els mitjans tècnics per a la realització de l’obra. Generalment hi intervenen els mateixos poetes interpretant els seus textos, com per exemple MÁS TRISTE ES ROBAR (1999) amb text i recitació dels Accidents Polipoètics (Xavier Theros i Rafael Metlikovek) i direcció d'André Cruz i Luis de la Madrid; NON-NON, NO (1993) amb realització de Maite Ninou i text d'Enric Casasses; les obres de Pep Blay QUE M'ANGOIXEN... (2000) i JO I JO SOM CAMISES (2000), realitzades per Mai Balaguer i Jordi Fàbregas; els VIDEOCLIPS DE POESIA DOMÈSTICA (1996) de Noel Tatú, amb realització del propi Tatú i de Ramon Ballesté; o SINTAXI (1996), del performer Bartomeu Ferrando, produïda per la Universitat Politècnica de València.

En aquesta línia també és remarcable MEGAMIX PLOU-FÀSTIC (2000), realitzat per Ester Xargay i Dolors Miquel sobre un text i acció de la poeta Dolors Miquel; i la peça S’INTITULA TÍTOL (1998) realitzada per Adolf Alcañiz, amb text de Carles Hac Mor, que forma part del CD-Rom “PARAPARÈMIES, DESPLAÇAMENTS, COSIFICACIONS” (1999) d'Alcañiz, Hac Mor, Barbara Held  i Xargay.

Les peces més antigues d’aquesta selecció són SABA-SANYO-CASIO (1991), un poema de Xavier Sabater realitzat per Sue Hills per a la MTV europea i CRISTO Y TRES TIROS (1992-93), amb text del mateix poeta i realització del videocreador Jacobo Sucari. I una de les col·laboracions més recents entre poeta i videocreador és USTED (2001), un vídeo de Marianna Roigé, amb realització de Jordi Teixidó i text d'Esmeralda Berbel.

Un segon bloc el constituiria el de les obres en què els poetes assumeixen la realització dels vídeos -només l'esmentada Ester Xargay amb LA LLUM ANIMA’T (2000) i Gustavo Vega, amb EL PLACER DE SER (1998), produït per la TV de León-, o bé aquelles en què es dóna el procés a la inversa, és a dir, que persones generalment provinents del camp de la videocreació són les autores del text poètic. És el cas del polifacètic Jordi Teixidó (videocreador, actor, poeta…) amb TURNILLU (1994); el de Maite Ninou amb UNA (1991) i el de Jacobo Sucari amb ESCONDER Y ENSEÑAR (2000).

Finalment, un tercer grup d'obres seria el dels treballs realitzats per videocreadors sobre textos poètics d'autors que no han tingut implicació personal en el videopoema. En aquest sentit cal destacar la trajectòria de Julián Álvarez i d’Eugeni Bonet, que tenen un apartat especial en aquesta programació. A més, KINOKS (1994), realitzat per Josep M. Jordana i Glòria Basté sobre un text de Dziga Vertov; WSB HASSAN SABBAH (1998) de Toni Serra i Joan Leandre, amb text de W. S. Burroughs; FARONER (FOIX COLLAGE) (1999) de Josep M. Jordana, sobre un poema de J.V. Foix, i ARGUMENT (1997), una animació en 3D de Cristina Casanova basada en un poema de Joan Brossa.

Lis Costa i Josep M. Jordana
HABITUAL VIDEO TEAM

PROGRAMA

1
SABA-SANYO-CASIO
1991/Betacam/2:45 min
Text i locució: Xavier Sabater
Realització: Sue Hills
Producció: Music TV Europe
Sinopsi: Un delirant poema fonètic consumista.

2
UNA
1991/Betacam/4:45 min
Realització i text: Maite Ninou
Música: Anton Ignorant
Sinopsi: Homenatge a J. E. Cirlot, en especial als poemes del "Ciclo Bronwyn", dedicats "A la que renace de las aguas". És el resultat d'una lectura d'aquests poemes amb el “Diccionari de Símbols” del mateix autor just a l'altra mà, descobrint els mons amagats darrere les paraules i trobant les seves imatges i els seus sons.

3
CRISTO Y TRES TIROS
1992-93/U-Matic SP/6:06 min
Text poètic i locució: Xavier Sabater
Realització, càmera, guió i producció: Jacobo Sucari
Música original: Manel Cañete
Sinopsi: La relació d’atracció-repulsió entre un cuc i una aranya acompanyen el viatge místic de l’heroi poètic obsessionat per la visió de Jesús, el seu desig pecaminós i el càstig final a les obscures profunditats de l’infern.

4
NON-NON, NO
1993/U-Matic/1 min
Realització: Maite Ninou
Text: Enric Casasses
Sinopsi: Vaig trucar a l'Enric i li vaig dir: Vull despertar els nens, perquè dormen massa sovint, perquè tinc ganes que creixin per poder parlar amb ells i saber què pensen, perquè vull jugar amb ells a ser nens i a ser grans, perquè no m'agrada escoltar nen calla, perquè és millor dir nen desperta, espavila que hi ha moltes coses a fer i es fa fosc.

5
KINOKS
1994/Betacam SP/3 min
Realització i producció: Josep M. Jordana i Glòria Basté
Text: Dziga Vertov  ("Kinoks-revolució" de 1922)
So: Gat
Edició: David Rastrilla
Sinopsi: Basat en un manifest cinematogràfic del cineasta rus Dziga Vertov, autor de la teoria de cinema-ull.

6
TURNILLU
1994/U-Matic/2 min
Realització i text: Jordi Teixidó
Sinopsi: Joc de síl·labes i ritme.

7
VIDEOCLIPS DE POESIA DOMÈSTICA
fragment
1996/VHS/20:30 min
Text i recitació: Noel Tatú
Realització: Ramon Ballesté i Noel Tatú
Sinopsi: Adaptacions videogràfiques de poemes de Noel Tatú.

8
SINTAXI
1996/Betacam SP/3:58 min
Text i performance: Bartomeu Ferrando
Producció i realització: Universitat Politècnica de València
Sinopsi: Videoperformance poètica de Bartomeu Ferrando.

9
ARGUMENT (PLOT)
1997/Betacam SP/2 min
Guió, direcció i realització: Cristina Casanova
Dibuixos originals: Marisa Boullosa
Text: Joan Brossa
Sinopsi: Animació en 3D basada en el poema homònim de Joan Brossa, que diu: "L’acció passa a Louisiana i Nova Orleans. Una dona lletja i acabada, que en saber-se abandonada pel marit, s’acontenta amb un amant repel·lent, empeny sa filla a tenir relacions carnals amb un vell ric que té la dona paralítica. Per odi, la noia es casa amb l’amant de la seva mare, li pren els diners i s’escapa."

10
WSB HASSAN SABBAH
1998/Betacam SP/3 min
Vídeo: Toni Serra & Joan Leandre
Text: "Nova Express" de W. S. Burroughs
Sinopsi: Mai no parlaré a través vostre, dels vostres tractes fastigosos per vendre els qui encara no han nascut, per vendre l’home cranc, l’home insecte, la gent vegetal. Mentiders, col·laboracionistes, traïdors, mai no parlaré a través dels vostres comitès, ni consells... Vosaltres dieu "bé... és que... hem comès unes quantes equivocacions, però escolteu-nos...". No!, no us escoltarem, ja en tenim prou de la vostra xerrera, de les vostres paraules per a l’elit... Vosaltres sou l’elit!... paraules per als consells de direcció... paraules per a no res... Mentides, imbecil·litats, ja n’hi ha prou... Torneu-ho tot, torneu-ho tot... envieu els vostres informes als comitès... els vostres fastigosos negocis per vendre-ho tot, fins i tot els no nascuts. Vosaltres, col·laboradors, mentiders, traïdors... vosaltres!... Ara ho explicarem al món!. (fragment de "Nova Express" de W. S. Burroughs)

11
EL PLACER DE SER
fragment
1998/Betacam SP/3 min
Text i performance: Gustavo Vega
Producció i realització: Televisión de León
Sinopsi: Després de l’advertència del temple d’Apol·lo a Delfos, el poeta, que és filòsof, reflexiona sobre la vida -"que es exclamación, pregunta... un eructo divino entre dos silencios eternales"- per introduir-nos a continuació en l’àmbit d’una quotidianitat enamorada -"corría la luz como una pasión sedienta por las habitaciones..."-. A “Homo-hominis” una icona que simbolitza l’ésser humà estructurat, o empresonat, en els seus motllos, en els seus vestits i estructures que l’oprimeixen, o conformen, i el seu llenguatge, es dilueix en el temps, al cap de poc temps. Però "No son los ojos sino... la vehemencia... el deseo... quien descubre la belleza". Però sempre hi ha un "Tú. Dios inaccesible", que ens pensa. Però...

12
S’INTITULA TÍTOL
1998/extret del CD-Rom "PARAPARÈMIES, DESPLAÇAMENTS, COSIFICACIONS"/45 s
Realització: Adolf Alcañiz.
Text i veu: Carles Hac Mor
Producció: Ajuntament del Prat de Llobregat.
Sinopsi: Tot es redueix a no res mentre uns bolets, potser al·lucinògens, s’obren per demostrar que el no-res ho és tot i més i tot, i que la realitat no existeix, que el temps i l’espai són una ficció perversa.

13
FARONER (FOIX COLLAGE)
1999/Betacam SP/5:48 min
Realització, producció, càmera, edició i so: Josep M. Jordana
Ajudant de realització i veu: Lis Costa
Text: J. V. Foix
Sinopsi: Un home a qui el faroner demana que per una nit s’encarregui del far, descobreix que sota els feixos de llum, a cada passada, apareixen paisatges increïbles.

14
MÁS TRISTE ES ROBAR
1999/Betacam SP/14 min
Text i recitació: Accidents Polipoètics (Xavier Theros i Rafael Metlikovek)
Guió i direcció: André Cruz i Luis de la Madrid
Producció: Accidents Polipoètics, Pere Pueyo, André Cruz i Luis de la Madrid
Sinopsi: Adaptació videogràfica de poemes dels Accidents Polipoètics.

15
QUE M'ANGOIXEN... (videocrit)
2000/DV/1:46 min
Text i performance: Pep Blay
Realització: Mai Balaguer i Jordi Fàbregas
Sinopsi: Quan el videoclip es converteix per ell mateix en un poema, i es fa impossible de reproduir en altres formats escènics, especialment en el recitat, neix el videocrit. "Que m'angoixen" sorgeix de la impossibilitat que té el poeta de desdoblar totes les seves personalitats a la vegada a sobre dels escenaris. De la necessitat d'exterioritzar tots els nostres "jos" per expressar un determinat estat d'ànim, alhora que ens transporta a les diverses lectures d'un mateix vers que poden córrer per dins nostre. Com quan érem petits, amb el joc del telèfon...

16
JO I JO SOM CAMISES (clipoema)
2000/DV/2:50 min
Text i performance: Pep Blay
Realització: Mai Balaguer i Jordi Fàbregas
Sinopsi: L'estreta relació entre el recitador de poemes i el cantant de pop troba un lloc en comú en el videoclip. Un format que actua en la poesia d'una manera paral·lela a la que ho fa amb la cançó: creant una nova història del poema, buscant una nova dimensió i reafirmant els seus continguts, a més de donar una aurèola d'ironia glamurosa al creador.

17
MEGAMIX PLOU-FÀSTIC
2000/DVcam/3:30 min
Realització: Ester Xargay i Dolors Miquel.
Text i acció : Dolors Miquel.
Producció: BTV
Sinopsi: Un poema-denúncia recitat en un marc televisiu simula els informatius. La poetessa hi fa de presentadora, tot recitant el seu poema. Al seu darrere s’hi presenten una barreja explosiva d’imatges de mitjans de comunicació i d’altres de provocativament poètiques.

18
LA LLUM ANIMA’T
2000/DVcam/3:45 min
Realització: Ester Xargay
Veu i text: Ester Xargay
Música: Barbara Held
Producció: BTV
Sinopsi: Composició que conjuga apropiacions d’imatges amb text i frasejos sonors. Una prosa poètica va teixint una narració falsa que s’entrellaça amb diverses seqüències cinematogràfiques i que conflueix amb la poesia de les imatges, del so i del poema.

19
ESCONDER Y ENSEÑAR
2000/DV/4:30 min
Realització i text: Jacobo Sucari
Sinopsi: Es va acostar una veu i em va dir: "És amb els ulls de l’ànima amb el que hauries de mirar-los". Vaig intentar fer-ho amb el poder i el plaer. De vegades tot pot girar sobre un aforisme.

20
USTED
2001/DVcam/6 min
Realització, càmera i edició: Jordi Teixidó
Text i veu: Esmeralda Berbel
Idea, interpretació i coreografia: Marianna Roigé
Sinopsi: "A usted ya le pensé alguna vez, pensé que usted volvería a verme, se posaría frente a mí y sonreiría. Usted tendría una sonrisa tosca y desgarbada..."