Videopoesia catalana del segle XX
2001
 

Aquesta selecció es va presentar a:

PROPOSTA 2001
. festival internacional de poesies + polipoesies
15 desembre 2001_19h
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Montalegre, 5 - 08001 Barcelona

Selecció i coordinació mostra videopoesia Habitual Video Team.
Festival organitzat per projectes poètics sense títol - propost.org.

www.propost.org
www.habitualvideoteam.org


TEXTOS

VIDEOPOESIA CATALANA DEL SEGLE XX

Sota aquest títol ampul·lós (o és que hi ha videopoesia del segle XIX, per exemple?) hi ha la modesta intenció de donar una visió panoràmica de la videopoesia feta a Catalunya fins a l’actualitat.

Tot i que el naixement del vídeo data dels anys seixanta, no és fins als setanta que el nou mitjà comença a ser utilitzat com a eina de creació per alguns artistes del país. I hem d’entrar als vuitanta per considerar-lo com un mitjà a l’abast dels videocreadors, que s’anirà convertint en una eina domèstica substituta del cinema en super-8 i que s’utilitzarà amb assiduïtat com a mitjà creatiu. Nosaltres ens hem centrat en la relació que el vídeo ha tingut amb la poesia al llarg d’aquests vint anys i els criteris bàsics que ens han guiat a l’hora de fer la selecció de les obres -a més de la limitació inevitable de la durada de la projecció- han estat els següents:

En primer lloc, una consideració sociolingüística: es tracta d’una selecció no restringida pel lloc de naixement dels autors o per les llengües usades. Són peces fetes aquí per autors vinculats d’una manera o altra a Catalunya.

En segon lloc, una consideració conceptual: entenem per videopoesia aquells treballs videogràfics de poetes, artistes o videocreadors elaborats a partir de textos poètics o inspirats en poetes, tant si inclouen text com si són una recreació únicament en imatges. Per tant, hem sigut una mica restrictius al no considerar el terme poesia en el seu sentit més ampli, que abraçaria tot allò que provoca un sentiment o emoció poètica, i que ens hauria fet incloure la major part de les obres de molts videocreadors. Tampoc no hem inclòs les gravacions estrictament documentals de lectures, performances o accions poètiques. En canvi, sí que hi hem incorporat peces de poetes que fan videoperformance, és a dir, que utilitzen el vídeo d’una manera substancial en els seus espectacles.

En el procés de selecció, hem tingut en compte alguns precedents destacables que han contribuït a la divulgació de la videopoesia. D’una banda, la mostra “VIDEO POETRY IN THE WORLD 94” (Barcelona, 1994), organitzada per La Papa, amb selecció a càrrec de Xavier Sabater i Pere Sousa. I d’altra banda, el volum XXIV del cicle de poesia “VIATGE A LA POLINÈSIA”, titulat “POESIA A LA VISTA” (Barcelona, 1999), i el Festival “PROPOSTA” del 2000, organitzats per Propost al CCCB, on es van projectar obres de videopoesia i de videoperformance nacionals i internacionals.

I finalment, una consideració tècnica: l’objectiu de la nostra recerca ha estat la poesia feta en vídeo, però no es pot passar per alt la variació dels suports que comporta l’evolució tecnològica i, així com anteriorment l’eina principal era el cinema i després ho ha estat el vídeo, ara ja hi comença a haver un gruix d’obres de ciberpoesia o poesia feta amb ordinador, de la qual hem inclòs alguna mostra en la selecció. I en aquest sentit voldríem destacar que una característica cada cop més freqüent en la realització de molts treballs actuals és la hibridació: el vídeo, el cinema, l’animació 3D, la postproducció digital i les aplicacions interactives es combinen i donen lloc a nous productes i a noves estètiques. Sigui com sigui, en qualsevol suport pot aparèixer la sorpresa de la creació poètica.

Lis Costa i Josep M. Jordana
HABITUAL VIDEO TEAM
desembre 2001

____



El primer grup d'obres del que parlarem és el de les fetes pels poetes, en col·laboració amb videocreadors o amb entitats com televisions o universitats que han posat els mitjans tècnics per a la seva realització. És el cas de Noel Tatú amb la TV de Granollers, Xavier Sabater amb la MTV Europe o Bartomeu Ferrando amb la Universitat Politècnica de València. Generalment hi intervenen els propis poetes interpretant els seus textos i hi trobem des de obres videogràfiques d'alta qualitat, fins a obres tècnicament i de vegades també qualitativament més modestes.

Entre les col·laboracions reeixides entre poeta i videocreador trobem l'extraordinària MÁS TRISTE ES ROBAR (1999) amb text i recitació dels Accidents Polipoètics (Xavier Theros i Rafael Metlikovek) i direcció d'André Cruz i Luis de la Madrid; l'entranyable NON-NON, NO (1993) amb realització de Maite Ninou i text d'Enric Casasses; o les obres de Pep Blay amb realització de Mai Balaguer i Jordi Fàbregas: QUE M'ANGOIXEN... (2000) i JO I JO SOM CAMISES (2000), que formen part dels seus espectacles de videoperformance. També cal destacar VIDEOCLIPS DE POESIA DOMÈSTICA (1996) de Noel Tatú amb realització del propi Tatú i Ramon Ballesté. Es  tracta d'adaptacions videogràfiques dels seus poemes, també usades en les seves videoperformances. Amb text i recitació de Tatú també tenim XAFARDERS (1998) i EL POETA DEL FRAC (1999), dues produccions més modestes de la TV de Granollers, aquesta última amb realització de Marta Creus i Jaume Cuspinera.

Amb text i recitat de Xavier Sabater trobem SABA-SANYO-CASIO (1991) de la realizadora Sue Hills per a la MTV Europea i CRISTO Y TRES TIROS (1992-93) amb realització del videocreador Jacobo Sucari. Del grup Poliphonètica Dinàmica (Xavier Sabater, Manel Cañete i Miguel Burgués) s'han fet adaptacions de dos poemes per al programa de TV “Tres catorze setze” del Canal 33: una altra versió de SABA-SANYO-CASIO (1990) i TEKNE IATRIKE (1990). De Bartomeu Ferrando tenim peces de videopoesia com SINTAXI (1996) o XIFRES (1996) produïdes per la Universitat Politècnica de València.
Altres col·laboracions recents entre poetes i videocreadors serien els casos de RETRATO EN DOS MITADES (2000), amb direcció d'Ewa Lyberten basat en els poemes de Amalia Sanchís; i USTED (2001) amb realització de Jordi Teixidó i text d'Esmeralda Berbel.

Un fet gratament destacable és l'equip de treball que formen en la pràctica el poeta Carles Hac Mor, la poeta i realitzadora Ester Xargay i el creador audiovisual Adolf Alcañiz, sovint amb la col·laboració de Bàrbara Raubert i Barbara Held. Han portat a la pràctica obres com CODA PER TORNA (1999) amb vídeo de Raubert i Xargay i text de Xargay; CÀPSULA POCA-SOLTA (1999) amb vídeo de Hac Mor, Held, Raubert i Xargay i text de Hac Mor; MEGAMIX PLOU-FÀSTIC (2000) amb realització de Xargay i Dolors Miquel i text i acció de Dolors Miquel; o LA LLUM ANIMA’T (2000) i FUGA SENSE SORTIDA? (2000) amb realització i text de Xargay. Sense oblidar el CD-Rom “PARAPARÈMIES, DESPLAÇAMENTS, COSIFICACIONS” (1999) d'Alcañiz, Hac Mor, Held i Xargay, del qual es pot destacar la peça S’INTITULA TÍTOL (1998) amb realització d'Alcañiz i text de Hac Mor.

Un altre grup seria el format per les obres en les quals són els propis poetes els que assumeixen la realització dels vídeos. A més a més de l'esmentada Ester Xargay, trobem la feina de Gustavo Vega, amb TANGO TENGO TINGO TONGO (1985), PUNTO Y COMA (1994) o EL PLACER DE SER (1998), aquesta produïda per la TV de León. També s'hi pot incloure POUND (1988) de l'artista i poeta Benet Rossell, un acostament personal i eminentment plàstic al món poètic d’Ezra Pound, i el collage videogràfic EL GAT DE LES DUES LLUNES (1985-87 aprox.) feta amb mitjans domèstics pel poeta Xavier Canals.

De vegades el procés a la inversa, persones generalment provinents del camp de la videocreació o de la música, assumeixen també la creació del text poètic. És el cas del polifacètic Jordi Teixidó (videocreador, actor, poeta…) amb TURNILLU (1994); el de la videocreadora Maite Ninou amb UNA (1991) amb textos d'homenatge a J.E. Cirlot; i el de Jacobo Sucari amb ESCONDER Y ENSEÑAR (2000). I també el de les obres SPLATTER TAPE de Oskar Fernández i ECHABA EN FALTA LAS LÁGRIMAS QUE ECHO EN FALTA (1992) de Manel Cañete, dues de les obres incloses a l'esmentada mostra “Video Poetry in the world 94”.

Un darrer i nombrós grup d'obres és el dels treballs realitzats per videocreadors sobre textos poètics d'altres. A la dècada dels 80 trobem CATUL (1984) amb realització d'Aurora Corominas sobre textos de l'autor llatí Catul; ESPECIAL 84 (1984-85) amb direcció de Manuel  Muntaner, basat en textos de la novel·la “1984” de Georges Orwell. Muntaner ja havia realitzat el film FULL BLANC (1974-77) sobre “Molloy” de Beckett. Cal destacar la trajectòria de Julián Álvarez amb POESIA URBANA A LA BARCELONA DELS ANYS ’50 (1983) sobre poemes de J. Gil de Biedma, Jordi Sarsanedas, Gabriel Ferrater i K. Kavafis; JOE LOUIS (1987) sobre una oda de Joan Brossa amb la intervenció del propi poeta; i CONJURO (1998) a partir d'un poema de Federico García Lorca. Álvarez seria un exemple de creador que investiga les possibilitats de les noves tecnologies amb el seu work-in-progress AS DE BASTOS. TIJERAS EN CRUZ, d'on s'ha extret CONJURO, i que fins al moment ha tingut plasmació en format vídeo, NetArt, Cd-Rom i DVD. També podem esmentar AA (2000), producció on-line de Julián Álvarez a partir d'un text de Carles Santos.

Alguns treballs de la dècada dels 90 són KINOKS (1994) realitzat per Josep M. Jordana i Glòria Basté sobre un text de Dziga Vertov; BOXA (1995) d'Anna Blume Fan Club sobre un poema de Kurt Schwitters; WSB HASSAN SABBAH (1998) de Toni Serra i Joan Leandre sobre un text de W. S. Burroughs; i FARONER (FOIX COLLAGE) (1999) de Josep M. Jordana sobre un poema de J.V. Foix. No podem oblidar LECTURÆS DE CIRLOT (1997-98), profunda sèrie audiovisual d'Eugeni Bonet sobre la poesia experimental de J. E. Cirlot, formada pels següents vídeos:  CRISTO CRISTAL, HOMENAJE A BÉCQUER, INGER PERMUTACIONES, EINAI, VISIO SMARAGDINA i BRONWYN (PARTÍCULAS), aquest últim pendent de finalització.

Lis Costa i Josep M. Jordana
HABITUAL VIDEO TEAM
desembre 2001

PROGRAMA

1
POESIA URBANA A LA BARCELONA DELS ANYS ’50
1983/U-Matic/12 min
Realització: Julián Álvarez
Guió: Javier Pérez
Productora: IDEP/Dpt. d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
Poemes de J. Gil de Biedma, Jordi Sarsanedas, Gabriel Ferrater i K. Kavafis (versió de Carles Riba)
Sinopsi: A través d’un itinerari descendent (muntanya, carrer, metro) vehiculitzat per un passatger del vers, aquesta il·lustració poètica recorre la ciutat seguint dos camins diferents: el present de les imatges i el passat dels poemes. Adequant la paraula a l’espai, el viatge culmina amb un retorn a la superfície, a la impossible evasió kavafiana.

2
JOE LOUIS (BOXIANA)
1987/U-Matic HB/6 min
Realització, guió, i producció: Julián Álvarez
Recitat: Núria Candela
Poeta-espectador: Joan Brossa
Música original: Víctor Nubla
Sinopsi: Retrat en clau poètica de l’ex-boxador i ex-campió mundial dels pesos pesats Joe Louis. Elaborat a partir d’una oda que el poeta català Joan Brossa li va dedicar amb motiu de la seva retirada voluntària el 1948, el vídeo està tractat en clau brossiana, recollint aquells elements més específicament cinematogràfics de la poètica visual de Brossa, com són, entre d’altres, els fotogrames que per accident es congelen i cremen en una projecció cinematogràfica.

3
POUND
1988/U-Matic/10:35 min
Vídeo: Benet Rossell
Música: Eduardo Polonio
Sinopsi: Un acostament personal al món poètic d’Ezra Pound.

4
SABA-SANYO-CASIO
1991/Betacam/2:45 min
Text i locució: Xavier Sabater
Realització: Sue Hills
Producció: Music TV Europe
Sinopsi: Un delirant poema fonètic consumista.

5
UNA
1991/Betacam/4:45 min
Realització i text: Maite Ninou
Música: Anton Ignorant
Sinopsi: Homenatge a J. E. Cirlot, en especial als poemes del "Ciclo Bronwyn", dedicats “A la que renace de las aguas”. És el resultat d'una lectura d'aquests poemes amb el “Diccionari de Símbols” del mateix autor just a l'altra mà, descobrint els mons amagats darrere les paraules i trobant les seves imatges i els seus sons.

6
ECHABA EN FALTA LAS LÁGRIMAS QUE ECHO EN FALTA
1992/ VHS/3:55 min
Vídeo i text: Manel Cañete
Sinopsi: Un descoratjat poema d’amor.

7
CRISTO Y TRES TIROS
1992-93/U-Matic SP/6:06 min
Text poètic i locució: Xavier Sabater
Realització, càmera, guió i producció: Jacobo Sucari
Música original: Manel Cañete
Sinopsi: La relació d’atracció-repulsió entre un cuc i una aranya acompanyen el viatge místic de l’heroi poètic obsessionat per la visió de Jesús, el seu desig pecaminós i el càstig final a les obscures profunditats de l’infern.

8
NON-NON, NO
1993/U-Matic/1 min
Realització: Maite Ninou
Text: Enric Casasses
Sinopsi: Vaig trucar a l'Enric i  li vaig dir: Vull despertar els nens, perquè dormen massa sovint, perquè tinc ganes que creixin per poder parlar amb ells i saber què pensen, perquè vull jugar amb ells a ser nens i a ser grans, perquè no m'agrada escoltar nen calla, perquè és millor dir nen desperta, espavila que hi ha moltes coses a fer i es fa fosc.

9
PUNTO Y COMA
1994/VHS/3:40 min
Vídeo: Gustavo Vega
Sinopsi: Una ràdio transmet notícies, misèries, de la vida quotidiana. Un signe de puntuació -un punt i coma- trenca el discurs. Analogia de les formes, la pantalla s’omple de punts, forats que penetren en l’aigua. El pensament de l’autor s’omple de records –plou a l’Amazones, al Río Negro, mentre se sent un llenguatge llunyà, estrany-. Però la paraula fin posa fi al record i retorna l’observador a la quotidianitat de la qual havia escapat.

10
TURNILLU
1994/U-Matic/2 min
Vídeo i text: Jordi Teixidó
Sinopsi: Joc de síl·labes i ritme.

11
VIDEOCLIPS DE POESIA DOMÈSTICA
1996/VHS/20:30 min
Text i recitació: Noel Tatú
Realització: Ramon Ballesté i Noel Tatú
Sinopsi: Adaptacions videogràfiques de poemes de Noel Tatú.

12
SINTAXI
1996/Betacam SP/3:58 min
Text i performance: Bartomeu Ferrando
Producció: Universitat Politècnica de València
Sinopsi: Videoperformance poètica de Bartomeu Ferrando

13
ARGUMENT (PLOT)
1997/Betacam SP/2 min
Guió, direcció i realització: Cristina Casanova
Dibuixos originals: Marisa Boullosa
Text: Joan Brossa
Sinopsi: Animació en 3D basada en el poema homònim de Joan Brossa, que diu: “L’acció passa a Louisiana i Nova Orleans. Una dona lletja i acabada, que en saber-se abandonada pel marit, s’acontenta amb un amant repel·lent, empeny sa filla a tenir relacions carnals amb un vell ric que té la dona paralítica. Per odi, la noia es casa amb l’amant de la seva mare, li pren els diners i s’escapa.”

14
CRISTO CRISTAL
1997-98/Betacam SP/11 min
Concepte, realització, edició: Eugeni Bonet
Composició sonora: Barbara Held
Animació poètica: Cristina Casanova
Producció: In Media Res amb el suport de l’IUA-UPF
Sinopsi: El poema es trasllada a la pantalla lletra a lletra, mot a mot, literalment i al·literativa, sense perdre el seu suport de paper consubstancial. La tinta va canviant, desfilen paraules, partícules i símbols, i la música s’afegeix a l’èxtasi cristal·lí dels contraris. Forma part de la sèrie audiovisual LECTURÆS DE CIRLOT, sobre la poesia experimental de J. E. Cirlot.

15
WSB HASSAN SABBAH
1998/Betacam SP/3 min
Vídeo: Toni Serra & Joan Leandre
Text: “Nova Express” de W. S. Burroughs
Sinopsi: Mai no parlaré a través vostre, dels vostres tractes fastigosos per vendre els qui encara no han nascut, per vendre l’home cranc, l’home insecte, la gent vegetal. Mentiders, col·laboracionistes, traïdors, mai no parlaré a través dels vostres comitès, ni consells... Vosaltres dieu “bé... és que... hem comès unes quantes equivocacions, però escolteu-nos...”. No!, no us escoltarem, ja en tenim prou de la vostra xerrera, de les vostres paraules per a l’elit... Vosaltres sou l’elit!... paraules per als consells de direcció... paraules per a no res... Mentides, imbecil·litats, ja n’hi ha prou... Torneu-ho tot, torneu-ho tot... envieu els vostres informes als comitès... els vostres fastigosos negocis per vendre-ho tot, fins i tot els no nascuts. Vosaltres, col·laboradors, mentiders, traïdors... vosaltres!... Ara ho explicarem al món!. (fragment de “Nova Express” de W. S. Burroughs)

16
EL PLACER DE SER (fragmentos)
1998/Betacam SP/10:15 min
Text: Gustavo Vega
Producció i realització: Televisión de León
Sinopsi: Després de l’advertència del temple d’Apol·lo a Delfos - -, el poeta, que és filòsof, reflexiona sobre la vida –“que es exclamación, pregunta... un eructo divino entre dos silencios eternales”-per introduir-nos a continuació en l’àmbit d’una quotidianitat enamorada –“corría la luz como una pasión sedienta por las habitaciones...”- A “Homo-hominis” una icona que simbolitza l’ésser humà estructurat, o empresonat, en els seus motllos, en els seus vestits i estructures que l’oprimeixen, o conformen, i el seu llenguatge, es dilueix en el temps, al cap de poc temps. Però “No son los ojos sino... la vehemencia... el deseo... quien descubre la belleza”. Però sempre hi ha un “Tú. Dios inaccesible”, que ens pensa. Però...

17
S’INTITULA TÍTOL
1998/extret del CD-Rom “PARAPARÈMIES, DESPLAÇAMENTS, COSIFICACIONS”/45 s
Realització: Adolf Alcañiz.
Text i veu: Carles Hac Mor
Producció: Ajuntament del Prat de Llobregat.
Sinopsi: Tot es redueix a no res mentre uns bolets, potser al·lucinògens, s’obren per demostrar que el no-res ho és tot i més i tot, i que la realitat no existeix, que el temps i l’espai són una ficció perversa.

18
CONJURO
1998/Betacam SP/4 min
Concepte, realització i producció: Julián Álvarez
Imatges 3D: Martín Comtel
Editing no-lineal: Julián Álvarez
Harry & Paint Box: Belén Capdevila, Jaume Vilaseca i Mireia Puerto
Text: Federico García Lorca
Sinopsi: Videoclip del poema “Conjuro” de Federico García Lorca, a partir d’imatges de la Setmana Santa de Sevilla’93 i d'altres creades expressament.

19
FARONER (FOIX COLLAGE)
1999/Betacam SP/5:48 min
Realització, producció, càmera, edició, so: Josep M. Jordana
Ajudant de realització i veu: Lis Costa
Text: J. V. Foix
Sinopsi: Un home a qui el faroner demana que per una nit s’encarregui del far, descobreix que sota els feixos de llum, a cada passada, apareixen paisatges increïbles.

20
MÁS TRISTE ES ROBAR
1999/Betacam SP/14 min
Text i recitació: Accidents Polipoètics (Xavier Theros i Rafael Metlikovek)
Guió i direcció: André Cruz i Luis de la Madrid
Producció: Accidents Polipoètics, Pere Pueyo, André Cruz i Luis de la Madrid
Sinopsi: Adaptació videogràfica de poemes dels Accidents Polipoètics.

21
QUE M'ANGOIXEN... (videocrit)
2000/Mini DV/1:46 min
Autor: Pep Blay
Realització: Mai Balaguer i Jordi Fàbregas
Sinopsi: Quan el videoclip es converteix per ell mateix en un poema, i es fa impossible de reproduir en altres formats escènics, especialment en el recitat, neix el videocrit. "Que m'angoixen" sorgeix de la impossibilitat que té el poeta de desdoblar totes les seves personalitats a la vegada a sobre dels escenaris. De la necessitat d'exterioritzar tots els nostres "jos" per expressar un determinat estat d'ànim, alhora que ens transporta a les diverses lectures d'un mateix vers que poden córrer per dins nostre. Com quan érem petits, amb el joc del telèfon...

22
JO I JO SOM CAMISES (clipoema)
2000/ Mini DV/2:50 min
Autor: Pep Blay
Realització: Mai Balaguer i Jordi Fàbregas
Sinopsi: L'estreta relació entre el recitador de poemes i el cantant de pop troba un lloc en comú en el videoclip. Un format que actua en la poesia d'una manera paral·lela a la que ho fa amb la cançó: creant una nova història del poema, buscant una nova dimensió i reafirmant els seus continguts, a més de donar una aurèola d'ironia glamurosa al creador.

23
MEGAMIX PLOU-FÀSTIC
2000/DVcam/3:30 min
Realització: Ester Xargay i Dolors Miquel.
Text i acció : Dolors Miquel.
Producció: BTV
Sinopsi: Un poema-denúncia recitat en un marc televisiu simula els informatius. La poetessa hi fa de presentadora, tot recitant el seu poema. Al seu darrere s’hi presenten una barreja explosiva d’imatges de mitjans de comunicació i d’altres de provocativament poètiques.

24
RETRATO EN DOS MITADES
2000/Betacam SP/7 min
Direcció: Ewa Lyberten
Guió: Ewa Lyberten, basat en poemes d’Amalia Sanchís
Performers: Amalia Sanchís, Ewa Lyberten
Sinopsi: Reflexions d’una dona madura durant les vint-i-quatre hores d’un dia qualsevol. La primera meitat és el dia, que arriba fins al capvespre; la segona fins a la matinada. La relació amb els seus propis pensaments, la sexualitat, l’amor, la soledat... La dona universal.

25
LA LLUM ANIMA’T
2000/DVcam/3:45 min
Realització: Ester Xargay
Veu i text: Ester Xargay
Música: Barbara Held
Producció: BTV
Sinopsi: Composició que conjuga apropiacions d’imatges amb text i frasejos sonors. Una prosa poètica va teixint una narració falsa que s’entrellaça amb diverses seqüències cinematogràfiques i que conflueix amb la poesia de les imatges, del so i del poema.

26
ESCONDER Y ENSEÑAR
2000/Mini DV/4:30 min
Audio i vídeo: Jacobo Sucari
Sinopsi: Es va acostar una veu i em va dir: “És amb els ulls de l’ànima amb el que hauries de mirar-los”. Vaig intentar fer-ho amb el poder i el plaer. De vegades tot pot girar sobre un aforisme.

27
USTED

2001/DVcam/6 min
Realització, càmera i edició: Jordi Teixidó
Text i veu: Esmeralda Berbel
Idea, interpretació i coreografia: Marianna Roigé
Sinopsi: “A usted ya le pensé alguna vez, pensé que usted volvería a verme, se posaría frente a mí y sonreiría. Usted tendría una sonrisa tosca y desgarbada...”