Videopoesia catalana 1987-2000
2009
 

Selecció presentada a:

Setmana de la Poesia
16-22 març 2009
dimarts a dissabte 11h a 19h
; diumenge 11h a 14h
Auditori del Museu de l'Empordà
Rambla, 2
 - 17600 Figueres


Selecció Habitual Video Team.
Coordina projectes poètics sense títol - propost.org.

www.museuemporda.org
www.habitualvideoteam.org
www.propost.org


La selecció inclou vídeos de Julián Álvarez (text: Joan Brossa), Xavier Sabater, Maite Ninou (text: Enric Casasses), Jordi Teixidó, Noel Tatú, Bartomeu Ferrando, Cristina Casanova (text: Joan Brossa), Eugeni Bonet (text: J. E. Cirlot), Toni Serra & Joan Leandre (text: W. S. Burroughs), Adolf Alcañiz (text: Carles Hac Mor), Josep M. Jordana (text: J. V. Foix), Accidents Polipoètics (Xavier Theros i Rafael Metlikovez), Pep Blay, Ester Xargay i Dolors Miquel, Ester Xargay i
 Jacobo Sucari.


VIDEOPOESIA CATALANA 1987-2000

El programa que presentem inclou una selecció de 16 obres de videopoesia, és a dir, d’obres que vinculen la paraula poètica –escrita o dita– i el vídeo de creació.  Es tracta de treballs videogràfics de poetes i videocreadors elaborats a partir de textos poètics; peces osmòtiques d’imatge i paraula poètica. La selecció que presentem parteix de la que vam fer el 2001 per a la segona edició de "PROPOSTA. Festival internacional de poesies + polipoesies", celebrat a Barcelona, i reuneix obres realitzades des de 1987 fins al 2000 per autors de molt diversa procedència dins d’aquests dos camps artístics.

Un primer grup seria el de les peces elaborades a partir de la col·laboració entre poetes i videocreadors, en les quals generalment intervenen els mateixos poetes interpretant els seus textos, com per exemple SABA-SANYO-CASIO (1991), amb text i recitat de Xavier Sabater, realitzat per Sue Hills; MÁS TRISTE ES ROBAR (1999) amb text i recitació dels Accidents Polipoètics (Xavier Theros i Rafael Metlikovek) i direcció d'André Cruz i Luis de la Madrid; NON-NON, NO (1993) amb realització de Maite Ninou i text d'Enric Casasses; l’obra de Pep Blay QUE M'ANGOIXEN... (2000), realitzada per Mai Balaguer i Jordi Fàbregas; els VIDEOCLIPS DE POESIA DOMÈSTICA (1996) de Noel Tatú, amb realització del propi Tatú i de Ramon Ballesté; o SINTAXI (1996), del performer Bartomeu Ferrando, produïda per la Universitat Politècnica de València.

En aquesta línia també és remarcable MEGAMIX PLOU-FÀSTIC (2000), realitzat per Ester Xargay i Dolors Miquel sobre un text i acció de la poeta Dolors Miquel; i la peça S’INTITULA TÍTOL (1998) realitzada per Adolf Alcañiz, amb text de Carles Hac Mor, que forma part del CD Rom "PARAPARÈMIES, DESPLAÇAMENTS, COSIFICACIONS" (1999) d'Alcañiz, Hac Mor, Barbara Held  i Xargay.

Un segon grup el constituiria el de les obres en què els poetes assumeixen la realització dels vídeos –només l'esmentada Ester Xargay amb LA LLUM ANIMA’T (2000)–, o bé aquelles en què es dóna el procés a la inversa, és a dir, que persones generalment provinents del camp de la videocreació són les autores del text poètic. És el cas del polifacètic Jordi Teixidó (videocreador, actor, poeta…) amb TURNILLU (1994) i el de Jacobo Sucari amb ESCONDER Y ENSEÑAR (2000).

Finalment, un tercer grup d'obres seria el dels treballs realitzats per videocreadors sobre textos poètics d'autors que no han tingut implicació personal en el videopoema. En aquest sentit cal destacar la trajectòria de Julián Álvarez, de qui presentem JOE LOUIS (BOXIANA) (1987), basat en un poema de Joan Brossa; i d’Eugeni Bonet, autor d’una sèrie de videopoemes sobre el poeta Juan Eduardo Cirlot, de qui hem escollit CRISTO CRISTAL (1997-98). També, WSB HASSAN SABBAH (1998) de Toni Serra i Joan Leandre, amb text de W. S. Burroughs; FARONER (FOIX COLLAGE) (1999) de Josep M. Jordana, sobre un poema de J.V. Foix, i ARGUMENT (1997), una animació en 3D de Cristina Casanova basada en un poema de Joan Brossa.

Quant als criteris bàsics de la nostra investigació en videopoesia, s’ha de tenir en compte, en primer lloc, el concepte. Entenem per videopoesia aquells treballs videogràfics de poetes, artistes o videocreadors elaborats a partir de textos poètics o inspirats en poetes, tant si inclouen text com si són una recreació únicament en imatges. Per tant, no considerem el terme “poesia” en el seu sentit més ampli, que abraçaria tot allò que provoca un sentiment o emoció poètica i que ens hauria fet incloure la major part de les obres de molts videocreadors. Tampoc incloem les gravacions estrictament documentals de lectures, performances o accions poètiques. En canvi, sí que incorporem peces de poetes que fan videoperformance, és a dir, que utilitzen el vídeo d’una manera substancial en els seus espectacles.

Respecte al criteri lingüístic, es tracta d’una selecció no restringida pel lloc de naixement dels autors o per les llengües usades. Són peces fetes en territori de parla catalana per autors vinculats d’una manera o altra a Catalunya.

I finalment, una consideració tècnica. Tot i que l’objectiu del nostre treball és la poesia feta en vídeo, s’ha de tenir en compte la variació de suports que comporta l’evolució tecnològica. Així com anteriorment el principal suport era el cinema i després ho ha estat el vídeo, ja fa uns anys que trobem gran quantitat d’obres de ciberpoesia o poesia feta amb ordinador, de les quals hem inclòs alguna mostra en la selecció. I en aquest sentit voldríem destacar que una característica cada cop més freqüent en la realització de molts treballs actuals és la hibridació: el vídeo, el cine, l’animació 3D, la postproducció digital i les aplicacions interactives es combinen i donen lloc a nous productes i a noves estètiques. Així doncs, en qualsevol suport pot aparèixer la sorpresa de la creació poètica.

Lis Costa & Josep M. Jordana
HABITUAL VIDEO TEAM


PROGRAMA

1
JOE LOUIS (BOXIANA)
1987/Betacam/6 min
Realització: Julián Álvarez
Text: Joan Brossa
Sinopsi: Retrat en clau poètica de l’ex-boxador i ex-campió mundial dels pesos pesats Joe Louis. Elaborat a partir d’una oda que el poeta català Joan Brossa li va dedicar amb motiu de la seva retirada voluntària el 1948, el vídeo està tractat en clau brossiana, recollint aquells elements més específicament cinematogràfics de la poètica visual de Brossa, com són, entre d’altres, els fotogrames que per accident es congelen i cremen en una projecció cinematogràfica.
 
2
SABA-SANYO-CASIO
1991/Betacam/2:45 min
Text: Xavier Sabater
Realització: Sue Hills
Sinopsi: Un delirant poema fonètic consumista.

3
NON-NON, NO
1993/U-Matic/1 min
Realització: Maite Ninou
Text: Enric Casasses
Sinopsi: Vaig trucar a l'Enric i  li vaig dir: Vull despertar els nens, perquè dormen massa sovint, perquè tinc ganes que creixin per poder parlar amb ells i saber què pensen, perquè vull jugar amb ells a ser nens i a ser grans, perquè no m'agrada escoltar nen calla, perquè és millor dir nen desperta, espavila que hi ha moltes coses a fer i es fa fosc.
 
4
TURNILLU
1994/U-Matic/2 min
Vídeo i text: Jordi Teixidó
Sinopsi: Joc de síl·labes i ritme.
 
5
VIDEOCLIPS DE POESIA DOMÈSTICA
1996/VHS/20:30 min
(fragment de 1:26 min)
Text: Noel Tatú
Realització: Ramon Ballesté i Noel Tatú
Sinopsi: Adaptacions videogràfiques de poemes de Noel Tatú.
 
6
SINTAXI
1996/Betacam SP/3:58 min
Text: Bartomeu Ferrando
Producció: Universitat Politècnica de València
Sinopsi: Videoperformance poètica de Bartomeu Ferrando.
 
7
ARGUMENT (PLOT)
1997/Betacam SP/2 min
Realització: Cristina Casanova
Text: Joan Brossa
Sinopsi: Animació en 3D basada en el poema homònim de Joan Brossa, que diu: “L’acció passa a Louisiana i Nova Orleans. Una dona lletja i acabada, que en saber-se abandonada pel marit, s’acontenta amb un amant repel·lent, empeny sa filla a tenir relacions carnals amb un vell ric que té la dona paralítica. Per odi, la noia es casa amb l’amant de la seva mare, li pren els diners i s’escapa.”
 
8
CRISTO CRISTAL
1997-98/Betacam SP/11 min
(fragment de 5:29 min)
Realització: Eugeni Bonet
Text: J. E. Cirlot
Sinopsi: El poema es trasllada a la pantalla lletra a lletra, mot a mot, literalment i al·literativa, sense perdre el seu suport de paper consubstancial. La tinta va canviant, desfilen paraules, partícules i símbols, i la música s’afegeix a l’èxtasi cristal·lí dels contraris. Forma part de la sèrie audiovisual LECTURÆS DE CIRLOT, sobre la poesia experimental de J. E. Cirlot.
 
9
WSB HASSAN SABBAH
1998/Betacam SP/3 min
Vídeo: Toni Serra & Joan Leandre
Text: W. S. Burroughs
Sinopsi: Mai no parlaré a través vostre, dels vostres tractes fastigosos per vendre els qui encara no han nascut, per vendre l’home cranc, l’home insecte, la gent vegetal. Mentiders, col·laboracionistes, traïdors, mai no parlaré a través dels vostres comitès, ni consells... Vosaltres dieu “bé... és que... hem comès unes quantes equivocacions, però escolteu-nos...”. No!, no us escoltarem, ja en tenim prou de la vostra xerrera, de les vostres paraules per a l’elit... Vosaltres sou l’elit!... paraules per als consells de direcció... paraules per a no res... Mentides, imbecil·litats, ja n’hi ha prou... Torneu-ho tot, torneu-ho tot... envieu els vostres informes als comitès... els vostres fastigosos negocis per vendre-ho tot, fins i tot els no nascuts. Vosaltres, col·laboradors, mentiders, traïdors... vosaltres!... Ara ho explicarem al món!. (fragment de “Nova Express” de W. S. Burroughs).
 
10
S’INTITULA TÍTOL
1998/extret del CD-Rom “PARAPARÈMIES, DESPLAÇAMENTS, COSIFICACIONS”/45 s
Realització: Adolf Alcañiz.
Text: Carles Hac Mor
Sinopsi: Tot es redueix a no res mentre uns bolets, potser al·lucinògens, s’obren per demostrar que el no-res ho és tot i més i tot, i que la realitat no existeix, que el temps i l’espai són una ficció perversa.
 
11
FARONER (FOIX COLLAGE)
1999/Betacam SP/5:48 min
Realització: Josep M. Jordana
Text: J. V. Foix
Sinopsi: Un home a qui el faroner demana que per una nit s’encarregui del far, descobreix que sota els feixos de llum, a cada passada, apareixen paisatges increïbles.

12
MÁS TRISTE ES ROBAR
1999/Betacam SP/14 min
(fragment de 4:10 min)
Text: Accidents Polipoètics (Xavier Theros i Rafael Metlikovek)
Realització: André Cruz i Luis de la Madrid
Sinopsi: Adaptació videogràfica de poemes dels Accidents Polipoètics.
 
13
QUE M'ANGOIXEN... (videocrit)
2000/Mini DV/1:46 min
Text: Pep Blay
Realització: Mai Balaguer i Jordi Fàbregas
Sinopsi: Quan el videoclip es converteix per ell mateix en un poema, i es fa impossible de reproduir en altres formats escènics, especialment en el recitat, neix el videocrit. "Que m'angoixen" sorgeix de la impossibilitat que té el poeta de desdoblar totes les seves personalitats a la vegada a sobre dels escenaris. De la necessitat d'exterioritzar tots els nostres "jos" per expressar un determinat estat d'ànim, alhora que ens transporta a les diverses lectures d'un mateix vers que poden córrer per dins nostre. Com quan érem petits, amb el joc del telèfon...
 
14
MEGAMIX PLOU-FÀSTIC
2000/DVcam/3:30 min
Realització: Ester Xargay i Dolors Miquel.
Text: Dolors Miquel
Sinopsi: Un poema-denúncia recitat en un marc televisiu simula els informatius. La poetessa hi fa de presentadora, tot recitant el seu poema. Al seu darrere s’hi presenten una barreja explosiva d’imatges de mitjans de comunicació i d’altres de provocativament poètiques.
 
15
LA LLUM ANIMA’T
2000/DVcam/3:45 min
Realització i text: Ester Xargay
Sinopsi: Composició que conjuga apropiacions d’imatges amb text i frasejos sonors. Una prosa poètica va teixint una narració falsa que s’entrellaça amb diverses seqüències cinematogràfiques i que conflueix amb la poesia de les imatges, del so i del poema.
 
16
ESCONDER Y ENSEÑAR
2000/Mini DV/4:30 min
Audio i vídeo: Jacobo Sucari
Sinopsi: Es va acostar una veu i em va dir: “És amb els ulls de l’ànima amb el que hauries de mirar-los”. Vaig intentar fer-ho amb el poder i el plaer. De vegades tot pot girar sobre un aforisme.