FLUX Videocapsa. Videoinstal·lació col·lectiva
2011
 

Aquesta videoinstal·lació es va presentar a:

NITS DIGITALS 2011, cicle d'arts electròniques de Vic
12-19 de novembre 2011

ACVIC, Centre d’Arts Contemporànies de Vic
Sant Francesc, 1 - 08500 Vic


Videoinstal·lació col·lectiva on s’experimenta amb formats alternatius de presentació de les obres videogràfiques, integrada per deu vídeos dels autors osonencs IÑAKI ÁLVAREZ, JORDI CASAS, ANTONI CASASSAS, JAN CODINA i ARTUR TORT, a més de LIS COSTA, XAVIER GAVIN, JOSEP M. JORDANA, JORDI TEIXIDÓ i ESTER XARGAY.

Cada vídeo està col·locat dins d’una petita capsa, fixada damunt un suport. Per veure el vídeo, l’espectador/a ha d’obrir la capsa i posar-se els auriculars. El vídeo es mostra en loop en una petita pantalla LCD, en pla horitzontal. Tenint en compte el conjunt de la instal·lació i la situació de l’espectador/a, els vídeos tenen una durada aproximada de 5 minuts, a fi que en menys d'una hora es puguin veure les deu obres.

Aquest concepte de videoinstal·lació, creat el 2009 pel festival FLUX a Barcelona, es presenta en aquesta ocasió a Vic fruit de la col·laboració entre Nits Digitals, el festival Flux i ACVIC, i compta amb la novetat destacada que es mostren cinc obres inèdites d'autors osonencs al costat d'una selecció de cinc obres d'autors que ja han participat en anteriors edicions del festival Flux.

Una col·laboració de Nits Digitals, Flux i ACVIC.
Selecció a càrrec de Núria Antentas.

www.nitsdigitals.com
www.fluxfestival.org
www.acvic.org

PROGRAMA

1
IÑAKI ÁLVAREZ
23 de noviembre de 2010
2011. 4:13 MIN
Una col.laboració amb Arturo Castillo. Veintitrés de noviembre de 2010 és una peça que conjuga principalment dues idees abstractes: l’espai íntim i el pas del temps. Dues idees que es conjuguen en un llenguatge cinematogràfic senzill i directe, que apel.la a l’espectador i el convida a reflexionar sense plantejar gairebé cap pregunta.

2
JORDI CASAS
s/t
2011. 3:32 MIN
Aquesta ha estat una producció austera. Austera pel temps de realització, austera de conceptes, però, àmplia de lectures. Un fons blanc amb un negre potent que es va diluint i submergint. Es va fent silenci. Silenci de rastres, de restes.

3
ANTONI CASASSAS
Rostres i enigmes (projecte en procés)
2011. 3:23 MIN
Processos documentals de l’absent. Fer present a través del realisme l’invisible. La imatge digital es desenvolupa segons el pensament pictòric clàssic i el rostre humà com a expressió i metàfora del ser.
"La veritat de les relacions humanes està determinada pels gests, las postures, les mirades, els silencis... El significat de l’escena no es pot trobar en cap cas en les paraules, en el text que pronuncien el personatges". Andrei Tarkovski
"Representar és substituir un absent donant-li presència i confirmant l’absència". Lluís Duch

4
JAN CODINA
El primer dia
2011. 7:00 MIN
Fa molt temps que guardo les coses dins de capses. A vegades les obro i a dins trobo algun objecte que em transporta a instants passats de satisfacció i alegria; unes bales dins una bossa reixada, un cotxe de joguet de metall, un paquet de tabac d’una marca ja desapareguda, un llibret de paper de fumar vell, unes genolleres per patinar, etc. Aquesta idea de posar dins una capsa un objecte que em remet a un instant de satisfacció és la que m’ha dut a fer aquest vídeo. Per això he intentat fotografiar un instant alegre (sense perdre el món de vista) i posar-lo dins d’aquesta exposició.

5
ARTUR TORT
Capella ardent
2011. 5:30 MIN
En una època dominada per l’excés d’imatges i la incontrolada sobreexposició dels individus a tota mena d’impulsos visuals, sovint s’intenta explorar la via del retorn a la contemplació, vista com una acció quasi subversiva. L’obra es planteja, tanmateix, la dificultat present en l’acte de contemplació, i la paradoxa d’una imatge que demana ser contemplada a la vegada que refusa o esgota la mirada de l’espectador. Capella ardent presenta una imatge en trànsit, mort-vivent, que com gran part del cinema d’autor avui sembla solament conservable en l’espai dels museus, a mode de relíquia intocable, enmig del circulació ceremonial dels visitants. Pot el cinema sobreviure a la seva pròpia mort?

6
LIS COSTA
Pneumon
2010. 5 MIN
Fa molt de temps, vam ser éssers alats. D’aquest passat ens queden les ales internes, atròfia de les que havien solcat l’aire, que
ara aletegen atenuadament, engabiades en la presó del costellam.

7
XAVIER GAVIN
The box
2009. 3:02 MIN
“Forçar la realitat, forçar les aparences a través de la pròpia desaparició, l’art no ha fet mai més que això”. Jean Baudrillard.
Aquesta ha estat una realització extremadament ràpida i improvisada, partint de la base que havia d’exposar-se dins d’una capsa. Aquest tipus d’instal.lació va atreure en la meva ment i amb els meus tòpics de la identitat, una presència que es mostra en el refugi visual de l’interior de la capsa, com a pura seducció, davant l’espectador, i en la qual, i a partir del so, apareix com una ambigüitat, una ambivalència posterior en la percepció i la posició fetal trencant les perspectives del túnel i la seva primera llunyania per, finalment, recrear una claustrofòbica representació de rebuig i alterar-ne la percepció.

8
JOSEP M. JORDANA
Galàxies
2009. 4:15 MIN
plora, si vols / només si vols / pluja de galàxies.

9
JORDI TEIXIDÓ
Pa de Vic
2009. 3:30 MIN
Sincronia de joc de paraules i animació. Trossos de pa prenen la forma de les lletres dels sons que sentim.

10
ESTER XARGAY
Flux subaquàtic
2009/2010. 5:36 MIN
Animació del poema de l’autora “Ser malversat”, en combinació d’imatges submarines. Una immersió poètica dins la Capsa-Flux,
videogràficament convertida en una peixera que convida a llegir les bombolles d’oxígen.